Una segona oportunitat?

Quants mals de caps e tingut. Mai deixo de pensar, aquest es el meu problema. No soc un geni en res, però si que puc dir que abans de decidir res necessito donar-li voltes. I que difícil tornar a caure en la trampa que tos coneixem. Sense donar-me compte i torno a estar a dintre. He entrat involuntàriament, així funcionem alguns. El meu subconscient a decidit per mi, sense el meu premis. Però si ens fiquem a pensar, si el nostre cervell decideix per nosaltres, serà que realment es el que necessitem?? difícil pregunta. A vegades penso que durant la nit, mentres dormim, el nostre cervell busca tot allò que ens manca, i busca solucions que nosaltres estant desperts som incapaços de veure. I ara es quan jo dic; "tiro endavant, o segueixo buscant en aquest gran món tant desconegut per mi?". Em queda molt per descobrir, gent per conèixer que potser em fan veure tot de forma diferent. Però al mateix temps penso, " i si el que busco o tinc davant dels meus nassos?". Si ara decideixo passar pàgina desprès em puc penedir dels meus actes. I així me sentit les ultimes vegades. 
Torno a sentir "feeling" amb algú del passat pròxim. Ara el dilema es separar els sentiments de l'amistat. 
Ni jo, ni tu esperis mai que algú et doni la resposta a la pregunta que tant esperes resoldre. El detalls, les paraules, les mirades, la musica, el temps, sola sortirà  la resposta...