divendres, 22 de juny del 2012

Cada dia estic mes aprop teu.




Tanco els ulls i apareix ella
nomes la veig als meus somnis
tan sols quan estic dormit.

Surt el sol
un raig de llum il·lumina el seu somriure
brillen ses ulls a estrella
la seva olor a rosa
vermella intensa
com el cor que batega
sota el meu cos.

Quan es fa fosc
sota la llum de la lluna
em dona la ma,
no la vui deixar anar
el temps es congela

Mai s'acaba...

Sona el despertador, obro els ulls
as desaparegut.
No es real.
Tan sols era fruit de la meva imaginació.

Nomes espero que el destí em brindi algun dia
la oportunitat de coneixet en persona.
Cada dia estic mes aprop teu.













dijous, 7 de juny del 2012

Bello Amapola....


El espacio, una galaxia, una estrella, un planeta, nuestra tierra. Tan diminutos somos, pero un gran ecosistema nos da vida. Un equilibrio único hace que podamos existir. Y yo afortunado que soy, debería estar contento.
Estoy vivo, existo ¿qué más puedo pedir? No lo sé, no soy más que un animal que puede pensar y ser consciente.
Gracias a esto, puedo escribir estas palabras, que por bien o por mal, alguien sabrá interpretar como soy o como me siento.
Siento un vacio, solo hace que pedirme calor, compañía. Se siente solo. Cada día que pasa, hace que mi inconsciente busque esa persona gemela en los lugares más escondidos. Sin darse cuenta de que esto no funciona así. Déjate llevar, llegara sola. Mi problema proviene del pasado, y aunque ya acabo, sigue atormentándome sin querer. No la busco a ella, porque nadie la puede substituir, si no que aún tengo su imagen grabada y no me deja avanzar.
Es imposible borrarla ya que tuvo su historia, sus buenos recuerdos, y un fin no muy apetecible para un buen sabor de boca.
Desde entonces he aprendido muchas cosas, pero sigo sintiendo en falta amor. No amor de tus seres más queridos, yo hablo de puro sentimiento al rojo vivo.
Bello rojo amapola, mi gran corazón, dulce como la fresa, único como el primer beso. Encontrarte, será aquella que me haga sentir nuevo, que no me haga pensar en mi pasado, que grabe nuevos recuerdos, volver a hacer locuras por ella.
Cuando me mire fijamente, sus ojos brillaran, se acercaran, las palabras sobraran, el tiempo se detendrá, escuchar su latido encima mío...un sueño hecho realidad.

dilluns, 30 d’abril del 2012

Avui em toca a mi!


Qui ets? Ens coneixem?. D'on surts? ja no ho recordo. El temps corre tant de pressa que no en soc conscient del poc que et conec. Els pocs moments que les nostres animes han estat a pocs metres s'han entès de meravella. No aconsegueixo donar-li nom al que sento quan estic prop d'ella. Tots sabem que això no succeeix sempre. Poques vegades em passa. No vui còrrer, no tinc pressa per tornar a perdre-la, però al mateix temps, tinc por que el seu cor sigui robat per una altre persona. No es el primer cop que em passa. Es trist de creure que per ser massa premeditat, se t'avancin i set trenquin les esperances d'estar amb ella. La mala sort no pot ser que sempre estigui a prop meu, estic segur que aquest cop no em pasarà el mateix. Sigues tu mateix i les coses sortiran perfectes. I no es el primer cop que m'han dit que s'assembla massa a altres persones? Potser si, però ningú es igual als altres. Tindran gustos semblants, i potser per això mi fixo en elles. Deu ses una senyal que em marca el que m'agrada dels altres..... aquest cop si, avui em toca a mi ser feliç...

dimarts, 17 d’abril del 2012

Mira amunt i la trobaràs



Nit de lluna plena que no puc veure sota la finestra, tan sols tinc que imaginar-mo. Estic estirat boca amunt, el silenci m'envolta, solament puc escoltar el so de la brisa passant entre les muntanyes que m'envolten. No hi ha res més, estic perdut en un mar d'estrelles. Totes em parlen, totes brillen en els meus ulls, brillants com mai, no saben el que volen. Masses idees passen per dintre meu, sentiments nous que ni jo mateix interpreto correctament. Les il·lusions m'acaparen, si no tinc paciència, acabaran amb el meu desig abans de la espera. Tinc fe amb mi mateix que sabre portar les rendes fins aconseguir la meva meta. Una meta frustrada en el passat però que no ma fet perdre les ganes de seguir buscant en aquest gran mon d'esperances i oportunitats.

Confia en mi estrella trobada. Donam una oportunitat i jo no et defraudaré mai. Podran passar tots els mesos  que necessitis per que et donis compte que soc sempre igual. La meva passió no te límits, només caldrà donar inici a aquest gran viatge...Segur que val la pena viure aquest gran somni que es somiat aquesta matinada.


dissabte, 14 d’abril del 2012

En algun lloc del gran univers...


Veure reflexada la sombra de la sagrada familia sota els meus peus, mentres, les meves orelles escolten l'armonía de la seva veu, fa que tot sembli diferent. Em fa sentir-me més lleuger, com la brisa del aire quan pasa entre les muntanyes llunyanes a Barcelona. Tenir la sensació que ens coneixem de fa temps, quan en realitat tan sols ni haviem sentit la veu de l'altre. Veure una llum de felicitat quan avans la veies negre. Ara sembla que brilla, i puc despertarme amb ganes de fer més en menys temps, de fer les coses amb pasió, amb ganes d'acabarles a la perfecció. Algu comparteix amb mi grans pasions com la musica, la fotografia o qualsevol altre cosa que no conegui que em fagi sentir-me viu.
Tonto de mi per pensar que les persones del somnis son mes que pura imaginació. Per que no saps com, pero les trobes pel teu cami que encara et queda recòrrer. Ara falta no perdres, seguir recte i no desviarse del cami.



dimecres, 4 d’abril del 2012

Coneixeré

Segueixo buscant persones que no existeixen en el nostre mon, només en la nostra imaginació. En concret la meva; tinc la necessitat de trobar algú que encaixi a la perfecció, que es demanar molt. Tot i saber que no es recomanable estar en pàgines on coneixes gent, jo encara no me esborrat. Després de mesos buscant per la xarxa coneguda com internet, només e trobat gent falsa o interessada. Amb excepció, a aparegut algú diferent. Va ser veure el seu rostre i no dubtar ni un precís moment que ella fora diferent a les altres. Parlant pel xat t'adonaves que la conversa sortia sola, no s'encallava, no necessitaves parlar del bon dia que feia mirant per la finestra. Allò semblava una senyal, dient-me que seguis re buscant, per trobar alguna cosa que no encaixes. Era massa perfecte. Parles de musica, i l'altre et deixa de pedra, te gustos semblants, te bon gust, i no li agrada certs grups actuals que ara no venen al cas. I que mes puc demanar, sap dominar les belles arts, sense deixar de banda una bona guitarra sota les seves mans.Sap expressar-se com pocs saben,  escriure com deu mana no es fàcil, tot això demana concentració i ganes. La bellesa ja es un tema mes delicat, del qual només jo en se la resposta, i es que a mi em sembla diferent a la resta. Mai e buscat una model, ni un esquelet, ni res que sobrepassi els estàndards  que coneixem. Algú que destaqui de la resta. Ara només em falta confirmar tot el que e vist en ella. L'única manera, conèixer-la en persona, parlar cara a cara i deixar enrere el medi que hem fet servit fins ara per comunicar-nos i entendre'ns.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Espera infinita

Segueixo pensant que alguna cosa faig malament. Que deu ser? Que haig de fer per conèixer a la persona tant esperada, tan diferent a la resta dels mortals. Que no es trenqui l'amor per la inseguretat de la vida que ens rodeja, i la poca confiança mútua dels dos éssers. Córrer no es bona idea, però l'espera es fa eterna fins que trobi la seva mirada centrada en la meva. No vui veure com es desvia, tenint confiança  pensant que pot funcionar eternament o fins que el destí decideixi per nosaltres. I si ets tu, aquella que comença per alguna de les ultimes lletres del abecedari, la que e esperat tant, i no e sabut esperar. Poder es culpa dels llocs que habituo, que no son els mes adequats per trobar-la. Poder sigui la meva passió la que les espanta, o simplement que jo vaig massa ràpid en certs moments. D'alguna manera, no se com o faig, però totes reben algun regal, que quan el veuen recorden com algun dia jo i vaig ser allà, fent lis passar un dels seus millor moments de la seva vida, marcat per recordar fins els últims dies que existeixi la nostra galàxia que tant poc coneixem i tan infinita pot semblar...


diumenge, 1 d’abril del 2012

Hace un año...

Que rapido passa el tiempo, sin darme cuenta a pasado un año y mi mente conserva los recuerdos a la perfección. No se si decir que asco, que bien me lo pase, o si hecho en falta el recuerdo que por alguna razón me atormenta esta noche. Alguna razón tendra mi crebro para conservar ciertas cosas, aveces absurdas para mi, pero parce ser que no soy yo quien decide eso. Soy un esclavo de mi pensamiento? O es una señal que intenta darme un mensaje escondido entre comillas. No lo se, pero quizas me vaya bien dormir, siempre y cuando mi subconsciente no me haga pasar un mal trago en mis sueños que seguro que tendre mientras duerma. Me despido diciendo que los buenos recuerdos siempre lo llevaremos con nosotros por mucho que aveces deseamos que no sea asi. Buenas noches, mi sueño a empezado...


dimecres, 28 de març del 2012

Un cajon olvidado

Mensajes ocultos siguen guardados en un cajon olvidado, en el pasado, por temor a volver a sentir los mismos sentimientos, que algun dia, hicieron saltar las espurnas de dos jovenes con el corazon roto y con el miedo en el cuerpo de volver a caer en el mismo pozo. Volver a leerlos y darse cuenta de un error mutuo, que al fin y al cabo, faltava mas que pura comunicación escrita al cual llevaba a confusión.
I quien sabe si esto es cierto o no, pero prefiero no pensarlo, que de eso ya se encarga el tiempo, dandos lecciones muy importantes que nos ensenyan a meditar y ver las cosas desde otra perspectiva.
Ni yo mismo se hacia donde me lleva mi corazón, que es el que me impulsa a mis locuras, para conquistar a la mismisima dulzura de una mujer que crees que no es como las demas y sera la definitiva. Que bonito suena todo esto, pues si! Sigo creyendo que lo que sucede en el cine si puede existir, que hay alguien especial que encarjá a ti, y que tu oscuridad que crees que te invade se transformará en la luz de la luna llena bajo el mar.


dilluns, 26 de març del 2012

Imaginación de algunos pocos...

Escribir es mas que pura información. Es más que todo eso. Quien realmente sabe escribir, te hace sentir como si fueras tú quien empuña la pluma con la que escribe. Sentir la bella historia que hoy intentare mostrar al mundo de unos pocos que pueden interpretar lo que escribo. Sin ir mas lejos yo mismo e tenido esa sensación, comprender que siente la otra persona, su estado de animo, que siente, o simplemente que me intenta decir. Otras veces mal interpreto sin darme cuenta y me imagino cosas no tan agradables, que al final resultan ser inciertas o mas bien falsas. Por culpa de todas estas historias aveces absurdas, he dejado escapar a la joven que mas destaca del resto de los mortales. Yo no soy de fijarme en la primera que cruza la calle sin mirar. Necesito algo más, que me deje perplejo, que me haga imaginarme algo mas allá de lo conocido hasta entonces. No tengo ganas de mirar la edad, pues la madurez ya llegará. Quiero disfrutar de lo que pocos me pueden dar. Pocos entienden mi pasión, pues yo soy cáncer, y así soy. Disfruto enamorando-me, pero a la vez me derrumbo cuando no funciona. Sigo siendo un chico, pero con mas sentimientos que otros, pues cuando alguien me importa, me aferro tanto que cuando me hacen daño, no reacciono, y yo solo me guardo el dolor. Pero que mas da lo que pueda escribir mas arriba, si lo que realmente importa es conocer a la persona con la que puedas ser feliz. Quizás la tenga cerca, pero sigo sintiendo algo que no se aleja de mi mente. Mi mente es retorcida y no sabe hacia donde tirar, alguien me guía?

Tu siempre seras más para mi de lo que tu realmente crees que siento por ti....

diumenge, 25 de març del 2012

Virtual Life?

Una tarde de fin de semana, mis apuntes invaden el escrutorio mientras el sol desvanece por la ventana. Un suspiro de anelho sale por mi boca, y en poco tiempo vuelvo a estar frente al ordenador. Una fuerza superior a mi me lleva a desconcentrarme del estudio. Abrir una red social y encontrarte una invitacion con cierta sospecha. Un juego online donde observas un mundo virtual, ajeno al nuestro pero a la vez muy parecido al nuestro. Pero da mucho que pensar, tener una relacion virtual tiene algun significado en la vida real? O es puramente un juego?. Va mas alla? O es que realmente la otra persona se imagina lo mismo en la vida real?. Quien sabe, tendre que descubrirlo por mi mismo. De momento disfruto jugando e imaginandome una historia que quizas algun dia existira...


divendres, 23 de març del 2012

Una segona oportunitat?

Quants mals de caps e tingut. Mai deixo de pensar, aquest es el meu problema. No soc un geni en res, però si que puc dir que abans de decidir res necessito donar-li voltes. I que difícil tornar a caure en la trampa que tos coneixem. Sense donar-me compte i torno a estar a dintre. He entrat involuntàriament, així funcionem alguns. El meu subconscient a decidit per mi, sense el meu premis. Però si ens fiquem a pensar, si el nostre cervell decideix per nosaltres, serà que realment es el que necessitem?? difícil pregunta. A vegades penso que durant la nit, mentres dormim, el nostre cervell busca tot allò que ens manca, i busca solucions que nosaltres estant desperts som incapaços de veure. I ara es quan jo dic; "tiro endavant, o segueixo buscant en aquest gran món tant desconegut per mi?". Em queda molt per descobrir, gent per conèixer que potser em fan veure tot de forma diferent. Però al mateix temps penso, " i si el que busco o tinc davant dels meus nassos?". Si ara decideixo passar pàgina desprès em puc penedir dels meus actes. I així me sentit les ultimes vegades. 
Torno a sentir "feeling" amb algú del passat pròxim. Ara el dilema es separar els sentiments de l'amistat. 
Ni jo, ni tu esperis mai que algú et doni la resposta a la pregunta que tant esperes resoldre. El detalls, les paraules, les mirades, la musica, el temps, sola sortirà  la resposta...