Com éssers humans que som, la nostra ment pot fer-nos ser brillants i a la vegades perfectes desastres. Jo no soc qui per plantejar-me com funciona el nostre cervell, però d'una cosa puc estar segur; ens fa passar moments inolvidables que mai esborrarem de la nostra ment.
divendres, 22 de juny del 2012
Cada dia estic mes aprop teu.
dijous, 7 de juny del 2012
Bello Amapola....
Gracias a esto, puedo escribir estas palabras, que por bien
o por mal, alguien sabrá interpretar como soy o como me siento.dilluns, 30 d’abril del 2012
Avui em toca a mi!
Qui ets? Ens coneixem?. D'on surts? ja no ho recordo. El temps corre tant de pressa que no en soc conscient del poc que et conec. Els pocs moments que les nostres animes han estat a pocs metres s'han entès de meravella. No aconsegueixo donar-li nom al que sento quan estic prop d'ella. Tots sabem que això no succeeix sempre. Poques vegades em passa. No vui còrrer, no tinc pressa per tornar a perdre-la, però al mateix temps, tinc por que el seu cor sigui robat per una altre persona. No es el primer cop que em passa. Es trist de creure que per ser massa premeditat, se t'avancin i set trenquin les esperances d'estar amb ella. La mala sort no pot ser que sempre estigui a prop meu, estic segur que aquest cop no em pasarà el mateix. Sigues tu mateix i les coses sortiran perfectes. I no es el primer cop que m'han dit que s'assembla massa a altres persones? Potser si, però ningú es igual als altres. Tindran gustos semblants, i potser per això mi fixo en elles. Deu ses una senyal que em marca el que m'agrada dels altres..... aquest cop si, avui em toca a mi ser feliç...
dimarts, 17 d’abril del 2012
Mira amunt i la trobaràs
dissabte, 14 d’abril del 2012
En algun lloc del gran univers...
Tonto de mi per pensar que les persones del somnis son mes que pura imaginació. Per que no saps com, pero les trobes pel teu cami que encara et queda recòrrer. Ara falta no perdres, seguir recte i no desviarse del cami.
dimecres, 4 d’abril del 2012
Coneixeré
Segueixo buscant persones que no existeixen en el nostre mon, només en la nostra imaginació. En concret la meva; tinc la necessitat de trobar algú que encaixi a la perfecció, que es demanar molt. Tot i saber que no es recomanable estar en pàgines on coneixes gent, jo encara no me esborrat. Després de mesos buscant per la xarxa coneguda com internet, només e trobat gent falsa o interessada. Amb excepció, a aparegut algú diferent. Va ser veure el seu rostre i no dubtar ni un precís moment que ella fora diferent a les altres. Parlant pel xat t'adonaves que la conversa sortia sola, no s'encallava, no necessitaves parlar del bon dia que feia mirant per la finestra. Allò semblava una senyal, dient-me que seguis re buscant, per trobar alguna cosa que no encaixes. Era massa perfecte. Parles de musica, i l'altre et deixa de pedra, te gustos semblants, te bon gust, i no li agrada certs grups actuals que ara no venen al cas. I que mes puc demanar, sap dominar les belles arts, sense deixar de banda una bona guitarra sota les seves mans.Sap expressar-se com pocs saben, escriure com deu mana no es fàcil, tot això demana concentració i ganes. La bellesa ja es un tema mes delicat, del qual només jo en se la resposta, i es que a mi em sembla diferent a la resta. Mai e buscat una model, ni un esquelet, ni res que sobrepassi els estàndards que coneixem. Algú que destaqui de la resta. Ara només em falta confirmar tot el que e vist en ella. L'única manera, conèixer-la en persona, parlar cara a cara i deixar enrere el medi que hem fet servit fins ara per comunicar-nos i entendre'ns.
dilluns, 2 d’abril del 2012
Espera infinita
diumenge, 1 d’abril del 2012
Hace un año...
Que rapido passa el tiempo, sin darme cuenta a pasado un año y mi mente conserva los recuerdos a la perfección. No se si decir que asco, que bien me lo pase, o si hecho en falta el recuerdo que por alguna razón me atormenta esta noche. Alguna razón tendra mi crebro para conservar ciertas cosas, aveces absurdas para mi, pero parce ser que no soy yo quien decide eso. Soy un esclavo de mi pensamiento? O es una señal que intenta darme un mensaje escondido entre comillas. No lo se, pero quizas me vaya bien dormir, siempre y cuando mi subconsciente no me haga pasar un mal trago en mis sueños que seguro que tendre mientras duerma. Me despido diciendo que los buenos recuerdos siempre lo llevaremos con nosotros por mucho que aveces deseamos que no sea asi. Buenas noches, mi sueño a empezado...
dimecres, 28 de març del 2012
Un cajon olvidado
Mensajes ocultos siguen guardados en un cajon olvidado, en el pasado, por temor a volver a sentir los mismos sentimientos, que algun dia, hicieron saltar las espurnas de dos jovenes con el corazon roto y con el miedo en el cuerpo de volver a caer en el mismo pozo. Volver a leerlos y darse cuenta de un error mutuo, que al fin y al cabo, faltava mas que pura comunicación escrita al cual llevaba a confusión.
I quien sabe si esto es cierto o no, pero prefiero no pensarlo, que de eso ya se encarga el tiempo, dandos lecciones muy importantes que nos ensenyan a meditar y ver las cosas desde otra perspectiva.
Ni yo mismo se hacia donde me lleva mi corazón, que es el que me impulsa a mis locuras, para conquistar a la mismisima dulzura de una mujer que crees que no es como las demas y sera la definitiva. Que bonito suena todo esto, pues si! Sigo creyendo que lo que sucede en el cine si puede existir, que hay alguien especial que encarjá a ti, y que tu oscuridad que crees que te invade se transformará en la luz de la luna llena bajo el mar.
dilluns, 26 de març del 2012
Imaginación de algunos pocos...
Tu siempre seras más para mi de lo que tu realmente crees que siento por ti....
diumenge, 25 de març del 2012
Virtual Life?
Una tarde de fin de semana, mis apuntes invaden el escrutorio mientras el sol desvanece por la ventana. Un suspiro de anelho sale por mi boca, y en poco tiempo vuelvo a estar frente al ordenador. Una fuerza superior a mi me lleva a desconcentrarme del estudio. Abrir una red social y encontrarte una invitacion con cierta sospecha. Un juego online donde observas un mundo virtual, ajeno al nuestro pero a la vez muy parecido al nuestro. Pero da mucho que pensar, tener una relacion virtual tiene algun significado en la vida real? O es puramente un juego?. Va mas alla? O es que realmente la otra persona se imagina lo mismo en la vida real?. Quien sabe, tendre que descubrirlo por mi mismo. De momento disfruto jugando e imaginandome una historia que quizas algun dia existira...
divendres, 23 de març del 2012
Una segona oportunitat?
Torno a sentir "feeling" amb algú del passat pròxim. Ara el dilema es separar els sentiments de l'amistat.
Ni jo, ni tu esperis mai que algú et doni la resposta a la pregunta que tant esperes resoldre. El detalls, les paraules, les mirades, la musica, el temps, sola sortirà la resposta...





