Veure reflexada la sombra de la sagrada familia sota els meus peus, mentres, les meves orelles escolten l'armonía de la seva veu, fa que tot sembli diferent. Em fa sentir-me més lleuger, com la brisa del aire quan pasa entre les muntanyes llunyanes a Barcelona. Tenir la sensació que ens coneixem de fa temps, quan en realitat tan sols ni haviem sentit la veu de l'altre. Veure una llum de felicitat quan avans la veies negre. Ara sembla que brilla, i puc despertarme amb ganes de fer més en menys temps, de fer les coses amb pasió, amb ganes d'acabarles a la perfecció. Algu comparteix amb mi grans pasions com la musica, la fotografia o qualsevol altre cosa que no conegui que em fagi sentir-me viu.
Tonto de mi per pensar que les persones del somnis son mes que pura imaginació. Per que no saps com, pero les trobes pel teu cami que encara et queda recòrrer. Ara falta no perdres, seguir recte i no desviarse del cami.
Tonto de mi per pensar que les persones del somnis son mes que pura imaginació. Per que no saps com, pero les trobes pel teu cami que encara et queda recòrrer. Ara falta no perdres, seguir recte i no desviarse del cami.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada