Segueixo pensant que alguna cosa faig malament. Que deu ser? Que haig de fer per conèixer a la persona tant esperada, tan diferent a la resta dels mortals. Que no es trenqui l'amor per la inseguretat de la vida que ens rodeja, i la poca confiança mútua dels dos éssers. Córrer no es bona idea, però l'espera es fa eterna fins que trobi la seva mirada centrada en la meva. No vui veure com es desvia, tenint confiança pensant que pot funcionar eternament o fins que el destí decideixi per nosaltres. I si ets tu, aquella que comença per alguna de les ultimes lletres del abecedari, la que e esperat tant, i no e sabut esperar. Poder es culpa dels llocs que habituo, que no son els mes adequats per trobar-la. Poder sigui la meva passió la que les espanta, o simplement que jo vaig massa ràpid en certs moments. D'alguna manera, no se com o faig, però totes reben algun regal, que quan el veuen recorden com algun dia jo i vaig ser allà, fent lis passar un dels seus millor moments de la seva vida, marcat per recordar fins els últims dies que existeixi la nostra galàxia que tant poc coneixem i tan infinita pot semblar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada