Avui em toca a mi!

Qui ets? Ens coneixem?. D'on surts? ja no ho recordo. El temps corre tant de pressa que no en soc conscient del poc que et conec. Els pocs moments que les nostres animes han estat a pocs metres s'han entès de meravella. No aconsegueixo donar-li nom al que sento quan estic prop d'ella. Tots sabem que això no succeeix sempre. Poques vegades em passa. No vui còrrer, no tinc pressa per tornar a perdre-la, però al mateix temps, tinc por que el seu cor sigui robat per una altre persona. No es el primer cop que em passa. Es trist de creure que per ser massa premeditat, se t'avancin i set trenquin les esperances d'estar amb ella. La mala sort no pot ser que sempre estigui a prop meu, estic segur que aquest cop no em pasarà el mateix. Sigues tu mateix i les coses sortiran perfectes. I no es el primer cop que m'han dit que s'assembla massa a altres persones? Potser si, però ningú es igual als altres. Tindran gustos semblants, i potser per això mi fixo en elles. Deu ses una senyal que em marca el que m'agrada dels altres..... aquest cop si, avui em toca a mi ser feliç...