Nit de lluna plena que no puc veure sota la finestra, tan sols tinc que imaginar-mo. Estic estirat boca amunt, el silenci m'envolta, solament puc escoltar el so de la brisa passant entre les muntanyes que m'envolten. No hi ha res més, estic perdut en un mar d'estrelles. Totes em parlen, totes brillen en els meus ulls, brillants com mai, no saben el que volen. Masses idees passen per dintre meu, sentiments nous que ni jo mateix interpreto correctament. Les il·lusions m'acaparen, si no tinc paciència, acabaran amb el meu desig abans de la espera. Tinc fe amb mi mateix que sabre portar les rendes fins aconseguir la meva meta. Una meta frustrada en el passat però que no ma fet perdre les ganes de seguir buscant en aquest gran mon d'esperances i oportunitats.
Confia en mi estrella trobada. Donam una oportunitat i jo no et defraudaré mai. Podran passar tots els mesos que necessitis per que et donis compte que soc sempre igual. La meva passió no te límits, només caldrà donar inici a aquest gran viatge...Segur que val la pena viure aquest gran somni que es somiat aquesta matinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada